He escrit quatre reculls de poesia: I riposi (Rotundo, 1990), Le barricate misteriose (Einaudi, 2001, premi Montale), Marmo (Einaudi, 2007, premi Viareggio, premi Mondello, premi Frascati, premi Penne, premi Arenzano), La fine di quest’arte (Einaudi, 2015), i un poema tràgic, Sempre perdendosi (Nottetempo, 2006, premi Montano). El 2010 vaig guanyar el premi Cardarelli de poesia. I he traduït, entre d’altres, Il canzoniere de Louise Labé (Mondadori, 2000), d’Emily Dickinson Centroquattro poesie (Einaudi, 2011), Uno zero più ampio (Einaudi, 2013), Questa parola fidata (Einaudi, 2019), i Il giardino de Vita Sackville-West (Elliot, 2013).
Si el nostre lloc és on
el silenciós protegir-se de les coses
té necessitat de nosaltres
dir no és saber, és l’altra ruta,
tota fatal, d’ésser.
Aquesta és la geografia.
S’està així en el món,
pensarosos aventurers de l’humà,
s’està en la forma
que es forma cegament
en el seu dir de si
per vocació.