És un poeta, pintor, dramaturg, traductor, periodista i crític literari gironí.
La seva poètica és de factura més aviat clàssica, de temàtica contemplativa i un punt de vista de vegades irònic. S'inicià amb imitacions castellanes de Juan Ramón Jiménez però després va començar a escriure poemes en català, prenent com a model la poesia de Joan Maragall o Carles Riba, i les obres de Baudelaire, Rilke i Hölderlin. Valora principalment el mestratge de la poesia de Gabriel Ferrater, de Josep Carner i de J. V. Foix.
Terra natal (1978) i Àlbum de família (1980) marcaren una inflexió en la seva poesia. L'any següent, el 1981, va agrupar tota la seva obra poètica en un sol volum, La llibertat i el terror: Poesia 1970-1980. Posteriorment va publicar Enigma (1985) —Premi de la Crítica Serra d'Or i Premi de la Generalitat de Catalunya— i tot seguit vengué En quarentena (1990), Premi Ciutat de Barcelona, Premi Nacional de la Crítica i Lletra d'Or. El 2014 Edicions 62 publicà la seva obra poètica completa (Poesia. 1966-2012), i l'any anterior aparegué Quan em llegiu. Poemes de Narcís Comadira triats i comentats per quaranta-set lectors (Edicions 62, 2013). El 2015 ha aparegut a la col·lecció Letras Hispánicas El arte de la fuga. Antología del autor (Cátedra).
Com a traductor cal recordar les seves versions de diversos autors, com ara Auden, Pavese, Bassani, Leopardi, Lowell i Montale, una antologia de la poesia italiana, entre d'altres, que donen fe de la seva extraordinària capacitat literària. També ha fet estudis crítics de la història de l'art i de l'arquitectura catalana del noucentisme.
Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Narcís Comadira) per Jordi Ferrer i Nausica Solà.
Vull que el món sigui ordenat, només una miqueta,
que les cases siguin baixes, grans i confortables,
i vull que els arbres envoltin les cases.
Vull que els rius baixin nets
fins a un mar net, ple de peixos,
sense mercuri.
Vull que els homes i les dones treballin
en feines necessàries, convençuts,
i que hi trobin plaer.
Vull que els nens i les nenes, a l’escola,
hi aprenguin a ser crítics, generosos.
Vull que els metges tinguin cura dels cossos i les ànimes.
Vull que ningú mai no exploti ningú.
Vull que els països siguin petits i lliures.
Vull que no hi hagi fronteres,
que tothom pugui viure allà on vulgui,
perquè li agrada i mai per força.
Vull que tothom estimi el lloc on viu.
Vull que tothom sàpiga llengües per entendre’s
i que estimi la seva
com s’estima una pàtria.
Vull que ningú passi gana de cap mena.
Vull que tothom sigui feliç amb el que té.
Vull que no hi hagi més depredadors
entre els humans.
Vull que ningú no digui més mentides.
Vull que ningú proposi més horitzons absurds.
………………………………………………………………..
I en un altre ordre de coses,
vull estar amb els amics en una sobretaula
llarga i distesa en un bon restaurant
i vull fumar-m’hi un bon havà
ja sense policies ni mala consciència.