PROGRAMA ACTIVITATS

Edició 2019
Festival de Poesia de la Mediterrania
Aquí et pots descarregar el XXIè llibre del Festival

POESIA ÉS ESTIMAR (I DEIXAR-SE ESTIMAR)

M’aguanta la paraula que forjo a martellades.
Joan Brossa

Fem vint-i-un anys del naixement del Festival de Poesia de la Mediterrània, de cantar i contar amb la música dels mots les històries més íntimes, més èpiques, més locals i més universals, més quotidianes, i més humanals: això vol dir que aquest MMXIX celebram una fita cultural, noble, humil i fertilitzadora, la consolidació d’una força poètica que amb les vint edicions anteriors, d’una forma constant i fervorosa, ha creat uns textos, uns records, una història i una tradició que impregna la llengua i la cultura de Mallorca, la cultura catalana, i també, tan bé, la biodiversitat de cultures i llengües dels quasi tres-cents poetes dels voltants planetaris de la Mediterrània —hi cap tot el Món—que ens han donat la veu i la lletra, la polifonia del seus poemes en viu i en directe. 
Fem vint-i-un anys de col·locar en el centre mateix dels treballs humans aquesta capacitat fonamental i incombustible de viure la bellesa del món, de descobrir la joia i el dolor, la potencia i la fragilitat, el detall i la immensitat, la ressonància i l’eco, en una dona o en un home, en la vida efímera d’uns pètals o en els núvols lleugers del cel.
Fem vint-i-un anys per demostrar que la paraula de la poesia —aquest treball artístic amb la llengua, aquest esforç dur i intens per fer fruitar els mots, per disseminar sentits o la seva absència, per dir l’indicible—, no es troba dins una torre d’ivori, sinó que està en la primera línia dels combats per la pau, per la fraternitat, per la igualtat, per la justícia i per les llibertats. No ens hem cansat des del primer festival en el llunyà 1999, de repetir en paraules, manifests i manifestacions de tota casta i condició, que poesia i llibertat són sinònims i per mor d’això, per demostrar que això és vera amb verbum carnis,   cada any hem convidat a poetes perseguits, vigilats, censurats, empresonats, torturats i, fins i tot, condemnats que han pogut escapar per mor dels seus poemes i que es troben refugiats fora dels seus països. Enguany dos poetes cubans asilats a Madrid ens donaran la música del seus versos fets amb la trama i l’ordit de la sensibilitat i la llibertat en uns temps encara molts difícils per a l’illa germana de Cuba. I enguany catorze poetes arribats de llengües i cultures tan diferents com la francesa, la italiana, l’anglesa, l’alemanya, la romanesa, l’espanyola, la gallega, la basca i la catalana faran sentir la seva veu alta i forta, sensible i tendra, lluitadora i clara, plena d’irradiacions vitals dins una societat atacada del virus de la salvatjor i sorda a les veritats més elementals dels éssers humans. El missatge de la poesia d’aquests catorze poetes serà font de gaudi, d’amor, d’energia creativa, d’individualitat productiva i d’aliment per a tothom.

Fem vint-i-un anys i hem dit moltes de vegades que per a nosaltres la Mediterrània on som no és un lloc comú ni un conjunt de lloc comuns, sinó un mar històric ple d’escriptures, ple de lletres, ple de civilitzacions, un palimpsest de poemes i pàgines que es responen i es parlen, que es nuen i es desnuen, que s’hibriden i muten en obres sempre clàssiques i sempre noves. Però no podem oblidar que la Mediterrània a més de ser una via de comunicació magnífica que facilita els moviments i l’intercanvi entre pobles, mercaderies, conceptes i idees, s’ha convertit en una mar perillosa per mor del nombre d’un flux creixent d’emigrants d’Àfrica i d’Àsia que per trobar una existència millor perden la vida quan intenten travessar-la sobre embarcacions fràgils controlades per màfies poderoses i amb la poca o nul·la col·laboració dels estats mediterranis de la Unió Europea. L’Europa fortalesa ha convertit la Mediterrània en una línia de frontera, un mar-murada, un mar-tomba. El 2015 es comptabilitzaren 3.700 víctimes  que no s’aturen de créixer any darrere any. Amb la paraula poètica i amb tot el seu ressò de combat no ens hem aturat de denunciar aquest vint-i-un anys la injustícia de la manca d’asil i d’acolliment a aquests fluxos migratoris que fugen de la fam, de la pobresa, de la guerra, de la dictadura i de la mort.
I com ja vàrem fer el 2018 també volem recordar que hi ha uns activistes culturals i uns polítics independentistes catalans que sofreixen des de fa un any presó provisional, preventiva, per les seves idees. I uns altres que es troben exiliats també per les seves idees. I un cantant, Valtònyc, condemnat a tres anys i mig de presó. Estimats i coratjosos batalladors per la llibertat, igualtat i fraternitat, Jordi Cuixart, Jordi Sánchez, Oriol Junqueras, Quim Forn, Carles Puigdemont, Tamara Carrasco, Meritxell Serret, Toni Comín, Clara Ponsatí,  Lluís Puig, Anna Gabriel, Josep Rull, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Raül Romeva, Jordi Turull, Marta Rovira i Adrià Carrasco. Des del XXI Festival de Poesia de la Mediterrània no us oblidam i reivindicam la vostra llibertat! Cap procés democràtic no pot tenir ni presos polítics ni exiliats. Des de la paraula lliure dels poetes que empeny en totes direccions aquest festival des de fa vint-i-un anys demanam la llibertat per al nostre cantant Valtònyc, per als presos polítics i el retorn dels exiliats. Llibertat, igualtat i fraternitat per a tots!

Fem vint-i-un anys i tenim el gust i l’alegria de dedicar aquest XXI Festival a un poeta amic que va néixer el 1919 i enguany faria cent anys: Joan Brossa. Brossa va ser un revolucionador del mester poètic que ens va fer cervelltremolar amb les seves exploracions dels límits del poema, amb les seves invencions de formes noves d’utilitzar els sentits, amb aquelles lletrades despertadores, estamenajadores, deixondidores i catalitzadores d’un univers poètic singular que ens feren més crítics, més savis, més humorosos i amb una sensorialitat especial per agafar al vol la màgia difícil i fregoliana de cada dia.
Llegirem Brossa, l’aprendrem de cor com a ell li agradava dir els poemes, el celebrarem amb una instal·lació als Jardins de la Misericòrdia, que li haurien donat corda de la bona i sembrarem totes aquelles coses que ens ensenyà i que poden fer el món un lloc més habitable, més divertit, més xalest i més ple d’intel·ligència.


Fem vint-i-un anys i volem donar els fruits aromàtics i bells de la gratitud a tots els que han contribuït a que el Festival de Poesia de la Mediterrània nasqués, visqués i es fes gran any rere any. En primer lloc a la Conselleria de Cultura del Consell de Mallorca que fou l’organitzadora primera i que, amb tots els canvis polítics dels diversos consellers, no s’aturat mai de patrocinar, d’impulsar i de donar suport al Festival amb la col·laboració de l’actual Fundació Mallorca Literària (que abans era la Casa Museu Llorenç Villalonga), que ha fet una feina fonamental des d’un bell principi i sense els quals res no hauria estat possible. També cal assenyalar les institucions públiques (Conselleria de Cultura del Govern de les Illes Balears, Teatre Principal, Universitat de les Illes Balears i Ajuntament de Palma) i els parteners privats (PEN català, Icorn, Hotels Horrach Moyà, Jardins de son Oliver, Tres. Serveis culturals, Fundació ACA, Museu Es Baluard), que s’han apuntat amb els seus equips a aquesta aventura cultural. I finalment a tots els nombrosos voluntaris i amics, fonts ufanes del festival, per la seva participació generosa, incansable, estimulant i apassionada any rere any.
Gràcies a tots! I bon vent i vita nuova!


Telloc, abril de MMXIX
Biel Mesquida
Director del festival

ELS AUTORS
Edició 2019
AGENDA
Edició 2019